Família: Amaranthaceae Juss.
Distribució: Aquesta família es troba àmpliament distribuïda a les regions tropicals i subtropicals, sobretot dels continents africà i americà. Algunes espècies com Amaranthus toleren climes més freds i arriben a les zones temperades. Morfologia General: Inclou principalment herbes, ja siguin anuals o perennes, i més rarament arbusts, arbrets o lianes. Algunes espècies poden ser suculentes (Hemichroa). Les tiges són verdes o ocasionalment vermelloses, com passa en algunes espècies d'Amaranthus. Quan es lignifiquen presenten un creixement secundari anòmal a causa de la formació d'anells concèntrics de feixos vasculars. Morfologia Vegetativa: Les fulles són simples, enteres, alternes (Amaranthus) o oposades (Achyranthes, Alternanthera) i sense estípules. En ocasions són carnoses (Hemichroa), es disposen en una roseta basal (Ptilotus) o presenten un indument de pèls (Aerva tomentosa). Morfologia de la inflorescència: Les flors poden ser solitàries o trobar-se agregades en inflorescències cimoses, ja siguin espigues (Amaranthus sicula), raïms, dicasis o glomèruls (Amaranthus albus). Apareixen tant bràctees com bractèoles, totes dues persistents i conspíqües. El nombre de bractèoles és variable entre 2 i 5, Celosia per exemple, en presenta tres. Ocasionalment, aquestes bractèoles són molt vistoses. Morfologia floral: Les flors són actinomorfes, monoclamídies i generalment hermafrodites. Amaranthus, entre d'altres, té flors unisexuals, i les espècies poden ser monoiques o dioiques. El perigoni consta de 3, 4 o 5 (Alternathera) tèpals lliures o soldats, secs, persistents, membranosos, imbricats i sovint pubescents. El seu color és variable i poden ser transparents, blancs, verds (Amaranthus blitoides), vermells, rosats,... L'androceu està format per tants estams com tèpals hi ha, que es disposen oposadament a aquests. Ocasionalment només se'n formen 1 o 2. Poden presentar un nombre variable d'estaminodis, tants com estams fèrtils hi ha, que de vegades són petaloides (Froelichia). Els filaments estaminals poden ser lliures o soldar-se formant un tub membranós, a la base del qual apareix sovint un anell nectarífer. Les anteres són introrses, diteques i de dehiscència longitudinal. El gineceu consta de 2 o 3 carpels soldats en un ovari unilocular i súper. Dins l'ovari es desenvolupa un únic primordi seminal+br campilòtrop basal (Amaranthus) o més rarament de 2 a 5 de placentació central (Celosia). Hi ha d'un a 3 estils que acaben en estigmes simples. Tipus de pol·linització: Les espècies d'aquesta família poden ser entomòfiles o anemòfiles i, en funció del tipus de pol·linització, varia la mida i el color de les flors. Morfologia del pol·len: Els grans de pol·len són aperturats amb de 6 a 20 punts germinatius. Són foraminats i presenten l'exina espinulada. Quan s'alliberen es troben a l'estadi tricel·lular, formats doncs per dues cèl·lules germinatives i una de vegetativa. Morfologia del fruit: El fruit és divers i pot ser sec o carnós i dehiscent o indehiscent. Així, podem trobar càpsules, pixidis (Amaranthus retroflexus), núcules (Amaranthus muricatus), drupes i baies. Les càpsules solen ser de dehiscència transversal (Celosia), o més rarament obrir-se de forma irregular. El fruit sovint presenta el perigoni persistent. A l'interior es desenvolupa una o diverses (Celosia) llavors. Morfologia de la llavor: Les llavors presenten abundant perisperma carnós i una testa suau i brillant. A l'interior hi ha l'embrió ben desenvolupat i corbat. Tipus de disseminació: La disseminació de les diàspores és molt variable, tant com tipus de fruits hi ha. Així, els fruits secs indehiscents simplement cauen a terra; els fruits secs dehiscents, s'obren dalt de la planta i deixen anar les llavors que podran ser transportades pel vent; finalment, els fruits carnosos són disseminats a través dels animals. Algunes espècies, com Amaranthus albus són estepicursores, de manera que una part de la planta és arrancada i arrossegada pel vent afavorint així la dispersió a llarga distància. Dotació cromosòmica: El nombre bàsic de cromosomes (x) és molt variable, entre 6 i 17. Al gènere Amaranthus el nombre de cromosomes haploide (n) és generalment 16 mentre que al gènere Celosia és 36. Principis químics: Presenten alcaloides, flavonoides i sovint també saponines. Contenen pigments del tipus betalaines, en comptes d'antocianines. Acumulen oxalats lliures i nitrat de potassi i sovint presenten cristalls d'oxalat càlcic a les cèl·lules parenquimàtiques. Fisiologia: Trobem espècies amb fotosíntesi del tipus C3, com Celosia, i d'altres amb el tipus C4, com Amaranthus. Diversitat i classificació: Aquesta família engloba 900 espècies agrupades en uns 65 gèneres. Els gèneres més diversificats són Alternanthera amb vora les 170 espècies i Gomphrena i Ptilotus amb unes 100 espècies cadascun. D'altra banda, prop d'un terç de la totalitat de gèneres són monoespecífics, com passa amb el gènere Nothosaerva que només conté l'espècie Nothosaerva brachiata. Es distingeixen dues subfamílies segons el nombre de sacs pol·línics que presenten les anteres. Així, la subfamília Amaranthoideae presenta les anteres amb 4 sacs pol·línics, mentre que les anteres de la subfamília Gomphrenoideae només en tenen 2. Alguns gèneres que pertanyen a la primera subfamília són Amaranthus, Achyranthes i Celosia; en canvi, Alternanthera, Gomphrena i Iresine formen part de la segona subfamília. Es tracta d'una família molt lligada a les quenopodiàcies, de les quals se'n diferencien per la consistència dels tèpals i la soldadura dels estams. Ecologia i hàbitat: Solen ser plantes nitròfiles de manera que viuen en ambients salins o ruderals. Els blets (Amaranthus) actuen com a males herbes de conreus, apareixent també en altres ambients ruderals. Excepcionalment, l'espècie Alteranthera aquatica és una herba aquàtica. Presència als PPCC: Només una desena d'espècies d'Amaranthus i dues d'Alternathera apareixen de forma espontània a les nostres contrades. A més, es troben cultivades com ornamentals els velluts (Celosia argentea), Achyranthes aspera i diverses espècies tropicals d'Amaranthus; que en ocasions es poden observar escapats del cultiu. Utilitats: " Algunes espècies d'aquesta família es cultiven com a plantes ornamentals per les seves inflorescències. Podem trobar la cresta de gall (Celosia cristata), les perpètues (Gomphrena) i el blet Amaranthus caudatus. Les fulles i llavors d'algunes espècies d'Amaranthus són consumides al continent americà. A Mèxic es cultiva Amaranthus cruentus i Amaranthus hypochondriacus, mentre que als països d'Amèrica del Sud es cultiva Amarantus caudatus. Les seves llavors s'usen com a farina per l'elaboració de dolços, pastes o pa i les fulles s'empren com a verdura. El seu ús és molt extens gràcies a l'alt valor nutritiu que presenten.